El 2007 en fa un, de còmic, publicat sota el títol d’Arrugas.
Aconsegueix un premi darrere l’altre fins que en fan una pel·lícula.
Darrerament consumeixo molt més cinema que no pas historieta gràfica.
Tanmateix no he vist la pel·lícula, no, i, sí, m’acabo de llegir el còmic.
La història va d’Alzeimer i altres senilitats. La gran derrota de l’edat.
Té un to entre poètic i realista. Un to poètic que completa amb realisme, i viceversa.
S’estalvia una bona part de les misèries i servilismes que comporten la senilitat.
Tot i així, l’argument, l’ambientació, els personatges, el dibuix, el color, tot té una mida adient per a gaudir-ne.
Una magnífica oportunitat per a reconciliar-se amb la historieta gràfica –o per reprendre esvaïdes fidelitats.
Segur que en busco un altre, de còmic seu, però potser abans millor que m’acabi els dos llibres que s’alternen, aleatoris, a la tauleta del llit.
1 comentari:
Es veritat un gran dibuixant en Paco Roca!!!!
Publica un comentari a l'entrada