En època romana la vergonya pública era una arma terrible en contra dels malfactors. És evident que ara també funciona, però a l’inrevés: com una eina de promoció social a què els medis no pensen renunciar.
Silvino s’ha apressat a afegir que, en cas que algun d’ells no pogués assistir “per aquelles tonteries de la justícia, sort que ara ja han començat a jutjar els jutges que eren eficients”, trobarien ràpidament substituts. “Tenim una llarga llista de candidats, de partits i equips diferents, de famílies de categoria, fins i tot de l’aristocràcia. Mirarem que no ens passi com amb algun polític que ja no hi serem a temps. Hauria estat fantàstic subtitular el programa: «L’illa és meva»” De fet, encara no se sap en quina illa o en quina platja tindrà lloc la nova edició del concurs. Sembla que hi ha la proposta que es faci a Palomares, com a homenatge pòstum.
La productora té un plantejament humanista de la situació ja que, en realitat, la seva voluntat és donar feina a persones que han perdut la col·locació per simples cojuntures sense importància, circumstàncies insignificants. “I al mateix temps guanyem diners. Tornarem a ser rècord d’audiència” –concloïa Silvino.– “Ens farem d’or.”
2 comentaris:
un trio de fastigosa actualitat !
Ja veuràs com cap dels tres (o dels quinze que hagués pogut posar) és culpable de res.
Publica un comentari a l'entrada