La Polly i en Seamus dalt del núvol

Una cosa porta l’altra, sobretot si tens temps –com els desvagats en temps de vacances...
Un article del diari Ara lloa el disc de la PJ Harvey titulat Let England Shake talment com a “el manifest més eloqüent sobre la indignació”.

És clar, això s’ha d’escoltar, s’ha de llegir. La Polly Jean en estat pur, que diuen.

Però resulta que, a més, de les dotze cançons del disc se n’ha fet un videoclip. Poca broma, l’autor de les imatges és en Seamus Murphy, l’increïble fotògraf en blanc i negre. ¿Voleu veure’n una galeria? Doncs aneu a http://seamusmurphy.com/#/Stories/Darkness Visible/1

Els dotze vídeos són al Tutub. Bé, n’hi ha un que no el trobo, però deu ser que no he buscat prou bé. Us n’incrusto només un perquè, si no els heu vist abans, ja us en podeu fer una idea. Us poso el que em sembla que m’ha cridat més l’atenció: l’última rosa viva.



Porto una estona llarga escoltant i mirant. I penso continuar una mica més. (Recordeu: desvagat, vacances...) I això que ja fa gairebé un any que es va publicar. Un, que viu a la figuera. De la figuera al núvol.