El senyor Sterling Clark va heretar la marca de la
màquina de cosir Singer –i amb la marca, tota una fortuna.
Quan tenia 39 anys –després d’un munt de
viatges a París amb la seva dona, francesa– va comprar el seu primer quadre impressionista.
El primer d’una llarga col·lecció de quan es descobreix una nova passió i cap problema per a
sufragar-la.
Aquesta col·lecció –o una bona part, si més
no– ara la tenen exposada a Barcelona en unes instal·lacions d’una entitat
bancària, com no podria ser altrament.
Si deixem el tema financer a part, tant de la
família Clark com de la Caixa, l’exposició és una passada. Impressionant, fent
un acudit fàcil.
Hi trobareu Renoir, Monet, Manet, Pissarro,
Degas, Sisley, Boudin, Corot, Rousseau... Trobareu informació a bastament.
Però, si m’ho permeteu, dedicaré el missatge a
un dels que potser no hi haurien de ser, un dels meus preferits, l’efectista, precís,
escènic, exòtic, l’“academicista”, Jean-Léon Gérôme.
Tres quadres seus a l’exposició.
L’encantador de serps (1866). Els decorats són
del palau Topkapi que havia visitat el 1854. L’escena és potent i permet alguna
que altra petita malícia.
Pageses egípcies van a buscar aigua (1875).
Ell havia visitat Egipte el 1857. De fet, el mateix escenari apareix en altres
quadres i en altres escenes.
El mercat d’esclaus (1879). Un altre cop
visual. El presumpte comprador valora el producte despullat i no s’està de posar-li la mà
a la boca per comprovar l’estat de les dents.
Poder contemplar aquestes obres a pocs
centímetres, mentre altres perdien la vista amb puntillismes i traços suggerents,
bé valien una concessió a la gran capital i una altra al gran capital.
2 comentaris:
Boníssims pintors i espectaculars pintures !!
També boníssima la petita malícia,hehehe.
Un dia d'aquests t'has de dedicar a fotografiar les serps del Ripollès... (¿per què es deu dir "ripollès"?)
Publica un comentari a l'entrada