dimarts, 3 de gener de 2012

El mar, Bonet i Villaronga

El mar vindria a ser un clàssic en la narrativa catalana recent. Es va publicar el 1958 havent guanyat el Joanot Martorell de la nit de santa Llúcia del 1957.


La reedició que n’ha fet el Club Editor –a més del text “definitiu” de la novel·la, que jo no havia llegit– té algunes particularitats interessants. 


Per exemple, la portada: un fotograma de la pel·lícula que l’Agustí Villaronga en va fer i que va guanyar el premi Manfred Salzgerber a la innovació, en el Festival de Cinema de Berlín del 2000. No, tampoc no he vist la pel·lícula (¿i tu en quin país vius? estareu pensant, i jo que no tinc resposta) però al Tutub hi ha penjats una bona colla de fragments i tràilers.

Una altra particularitat és l’estudi que en Xavier Pla fa del procés d’escriptura de la novel·la, dels canvis efectuats per als concursos literaris, per indicació de la censura i per arranjaments del propi autor, en Blai Bonet. En aquesta documentació apareixen alguns dels tòtems de la cultura catalana “intervenint” en les diferents modificacions o bé pontificant sobre "l'escassa" importància literària del text. 


El mar està sobiranament escrit: un text vivíssim i d’una gran riquesa poètica. Però explica una història que per força havia d’escandalitzar la societat benpensant d’aleshores –i segurament la d’ara–, especialment la religiosament refractària. Sembla ser que la projecció de la pel·lícula d’en Villaronga també ha despertat crítiques per la duresa i per "no donar alternatives" a un dels protagonistes quan la fe cristiana "el condueix a l'abisme". 


Amb cinquanta anys de retard he llegit la novel·la. Ara em queda veure la pel·lícula, amb només deu (anys de retard).

2 comentaris:

Pais secret ha dit...

Ja em va cridar l´atenció un fragment de text bellíssim que vas citar al Tròpic, si no recordo malament.

De la reedició no me´n puc escapar.

(Tampoc sé a quin país visc, ni el llibre ni la pel·lícula!)

Càndid ha dit...

Al Tròpic hi vaig posar un fragment, és cert, però potser és el llibre que tinc més subratllat per les seves frases colpidores, moltes d'elles sobre la natura.
Intento que les cites del Tròpic siguin diverses, però em sembla que algun altre fragment d'El Mar caurà.
Un llibre recomanable, però... glups!