divendres, 29 de juliol de 2011

Ercolini

Et diran que prendre un combinat de guaiaba mentre et banyes a les aigües del Carib.
Et diran que prendre un cafetó després d’un descens lliure a les neus verges del Canadà.
Et diran que prendre un gelat de xocolates GROM a la plaça de San Barnaba de Venècia.
Et diran que prendre un martini davant del forat 69 del millor golf de l’Open de Gal•les.
Et diran...
Però no, hi ha un plaer molt superior i molt més exclusiu, reservat a un petitíssim nombre de mortals, i és menjar-se tranquil·lament unes ercolini –dues o tres o més– collides directament de l’arbre, a mitja tarda que el sol ja no apreta, en el mateix camp on tu treballaves com un pringat cada estiu de la teva infantesa i de la teva joventut.
I consti que comparteixo tal informació amb la certesa que els que busquen el plaer de la manera citada al començament no tenen accés a blocs com aquest. Només faltaria.

3 comentaris:

novesflors ha dit...

De segur que aquest és el plaer que més agrada als déus, tot i que ho tinguen en secret... :)

Joan Rodó i Galiana ha dit...

Encara recordo,hi han passat molts anys,aquells albercocs una mica verts que em menjava enfilat a dalt dels arbres fruiters que hi havien a casa dels meus avis,quan a l´estiu hi anava a passar les vacances.

Això si que són bons records,només faltaria!jejeje

Càndid ha dit...

Veig, Joan, que que això de tastar determinats plaers es converteix en una experiència personal i impagable.

Sortosament els déus no ho expliquen pas tot, Novesflors, i ens deixen creure que hi ha coses que les descobrim nosaltres.