Francesc Macià era un militar espanyol de quaranta-sis anys quan es va perpetrar un atac –dut a terme per militars– a la revista Cu-cut!. Havent condemnat aquests fets es va veure obligat a abandonar la seva carrera. Li faltava poc per tenir els punts per ser coronel.
Es passa a la política. És elegit diputat per Barcelona i per les Borges Blanques. Protagonitza un recorregut polític absolutament inèdit, amb l’intent d’agrupar el catalanisme radical sota el nom d’Estat Català. En aquells moments en Macià tenia seixanta-set anys. És aleshores quan amb la dictadura de Prima de Rivera s’ha d’exiliar, però fa un intent d’insurrecció armada (els fets de Prats de Molló, amb setanta anys a l’esquena).
Acabada la dictadura Macià va ser President de la Generalitat, des del 31 fins a la seva mort sobtada, el 33.
No és pas estrany que se’l conegui com l’Avi.
Les Borges Blanques estan intentant difondre’n la figura històrica i les seves conviccions, alhora que en reivindiquen ésser-ne els orígens.
Hem visitat l’Espai Macià, un recorregut voluntariós i emotiu per aquesta biografia entre insòlita i silenciada.
Tant de bo riuades de gent s’hi dirigís, a assabentar-se’n una mica més, a assaborir-ne les imatges, a escampar la llavor del somni, a consolidar l'intent garriguenc. I tant de bo els responsables de l’Espai en puguin engegar iniciatives imaginatives i eficaces per a difondre’l entre totes les edats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada