dimarts, 12 d’octubre de 2010

Robert Plant a Sant Miquel de Fluvià

Al costat del monestir de Sant Miquel hi ha un baix relleu que representa el sant, matant el dimoni amb una mà i amb unes balances a l'altra per comprovar que els pes de les ànimes no és major que el d’una ploma.
Havia vist aquella imatge un piló de vegades.
A casa tenia el quart disc dels Led Zeppelin, aquell que van voler editar sense títol tot i la resistència de la companyia discogràfica. En comptes de títol havien posat quatre signes esotèrics i cabalístics, un per a cada membre del grup.
El d’en Robert Plant era una ploma dins d’un cercle.
Fins fa poc ignorava que la ploma del cantant dels Led Zep i la de les balances de sant Miquel era la mateixa. La ploma de Maat, la deessa egípcia de l’equitat i la justícia, també adoptada –com a símbol– pels que feien de l’escriptura la seva principal activitat. Aquella ploma, ja en temps dels egipcis, servia per sospesar el pes del pecat dels feligresos. I és que el catolicisme, com a única religió vertadera, no va copiar res de les altres religions falses i paganes.
Doncs ara en Robert Plant torna a treure disc. Atrevidament diferent dels anteriors. I torna a fer servir la ploma de Maat, però en un context totalment diferent, un context circense.

La primera cançó del disc és de Los Lobos. La dansa de l'àngel. ¿Us ve de gust de veure’n el vídeo? No cal anar a Sant Miquel de Fluvià a escoltar-lo. Tot i que...

4 comentaris:

Gargantua ha dit...

Bon dia,

he anat a parar quasi involuntàriament en aquesta pàgina tot navegant per les pàgines que fan persones de l'Escala. M'he fixat en aquest article perquè parla de Robert Plant i jo sóc un gran admirador de Led Zeppelin. Captada la meva atenció, m'he trobat, això sí, amb un greu error en el missatge, i és per això que escric.
Es diu, amb un to clarament irònic, que el catolicisme no va copiar res de les altres religions falses i paganes. Primerament caldria precisar que el terme catolicisme és inapropiat, ja que hem de parlar de cristianisme. Ultra això, sí que va copiar, i mai se n'ha amagat (si volem fer una lectura ingènua dels fets no entendrem pas la realitat), però és que és necessari, ja que ningú parteix del no res. Les tradicions que vénen del passat són recollides en forma de relats pel poble jueu i, després, cristià. Així s'incorporen elements d'Egipte i, en més mesura, de Mesopotàmia.

Només volia fer aquesta petita precisió, perquè constantment em trobo amb grans confusions al respecte.

Ben cordialment,
Quim

Càndid ha dit...

Gràcies Quim, per la precisió.
En els meus escrits tiro bastant de la ironia, i és en aquesta clau que s'ha d'entendre que el catolicisme (o cristianisme) no copia res de les tradicions anteriors. De fet crec que en copia un percentatge molt elevat. De la mateixa manera que bandejaven Serapis com a déu de la medicina, inicialment egipci i després aprofitat pels grecs i romans, el cristianisme s'apropiava o aprofitava gran quantitat d'altres simbologies, entre elles la ploma de Maat.
Deixant de banda la ironia, cap broma amb Led Zeppelin. Compartim la devoció. Ho podràs comprovar a
http://musiquessenselesquals.blogspot.com.
Agräït pel comentari.
Salut,
Càndid

Gargantua ha dit...

Benvolgut,

vaig entendre la ironia en la primera lectura, i tenia raó de ser. La precisió era necessària per part meva; és com quan sento (salvant les distàncies) dir certes bajanades sobre la llibertat... val més oir el vent tot sovint.

Referent a Led Zeppelin, jo mateix formo part d'un grup de música d'aquí, de l'Escala, que estem profundament inspirats en l'obra dels britànics. Hem estat fent concerts amb un repertori més que acceptable d'en Page&cia.

Sempre és un goig comprovar com certes obres mestres de la humanitat no passen desapercebudes per tothom.

Encara un últim apunt: no sé si Càndid és nom propi o nom d'usuari, però sigui com sigui s'hi escauen les ironies. Des que vaig llegir, ja fa anys, l'obra de Voltaire vaig quedar impressionat per la claredat narrativa i el rerefons polèmic de l'obra. Llàstima que Voltaire no acabés de copsar del tot bé la profunditat de l'optimisme metafísic de Leibniz.

Ben cordialment,
Quim

Càndid ha dit...

Voltaire a part, Càndid és el meu nom. No sé si alguna cosa més que el nom.
Espero poder sentir el grup en què toques.

Salut,
Càndid