M50

Imatge: http://www.ilcubalibre.it/dblog/

Així s’anomena/ava la carpeta on he anat acumulant els fitxers que m’enviaven per a l’aniversari de la meva companya.

En feia 50 i jo havia demanat a –aproximadament– 50 persones que li dediquessin una cançó i així fer un recopilatori de 50 cançons.

Ha estat bé. Regalar-les-hi, no cal dir-ho. Però anar-ho preparant, encara més. Cada cançó que m’enviaven –o que em deien i havia de buscar– era una petita sorpresa –o una gran sorpresa–, com palpar un secret amb les mans, i, en molts casos, no acabar de descobrir què és.

A la fi, el què és no és important, sinó el com. Quan els sol·licitats li han anat explicant quina cançó han triat i com és que se’ls ha acudit, o com és que tenien claríssim que havia de ser aquella, és quan la cançó ha assolit el seu objectiu a la vida.

Ara hauríem d’escriure una carta al José Guardiola y Rosa Mary, al Bosé, al Serrat, al Fito, al Sisa, als Manel, als Lax’n’Busto, als Sau, a l’Aretha Franklin, al Simon, al Garfunkel, als Mocedades, al Rossini, al Joan Baptista Humet, a l’Ana Belén, al Víctor Manuel, a la Mariona Font, al Juan Perro, als B52’s, al Sabina, als Corrs, al Mike Oldfield, a la Norah Jones, al Ricardo Arjona, al Llach, al Diego Torres, a la Rosanna, al Richard Cocciante, als Chicago, al Chaval de la peca, a la Mariza, al José Mercé, al Miliki, al Louis Armstrong, al Johnny Reid, als Pets, a la Mariona Font, als Nach, a l’Alejandro Sanz, als Locomía, al Jimmy Cliff, a la Barbra Streisand, al Sergio Dalma, al Nat King Cole, al Don McLean, i al Jaume Moreno i al Ricard Julià... Una carta per agrair-los la seva col·laboració i perquè sàpiguen que el seu esforç no ha estat totalment inútil. Han posat música a un fragment de vida compartit amb una persona.

Felicitats pels 50!

Ara a la carpeta s’hi acumulen les fotos que van enviant els que van venir a dedicar-l’hi la cançó en directe.