dijous, 21 d’octubre del 2010

Catoia l'enfarinat


La meva inútil simpatia pels darrers representants d'una idea, d'una convicció, d'una cosmologia, d'una rutinarietat.

La meva inútil simpatia pels perdedors pertinaços, per les víctimes propiciatòries, pels suïcides inconscients, pels agònics eterns, pels silenciats invisibles, pels desubicats voluntaris.

Si vosaltres també disposeu d'inútils simpaties us recomano aquesta història increïblement ben contada, d'un original occità i d'una traducció catalana... ¿Voleu més indicis?