dimarts, 12 d’octubre de 2010

Des(í)dia

Dia desvalgut, sense esma, sense iniciativa, sense energia, sense entusiasme, sense vida.
He anat i he tornat, com si no m'hagués calgut tornar-ne per no haver-hi anat.
Immòbil, de dins i fora, malgrat tots els xarbotaments. Inexistent de mi.
Desdia. Un dia perdut, a la meva edat, hauria de ser pecat mortal.
En totes les filosofies i en totes les religions. Imperdonable.
Necessito ràpidament un confessor, fer ofrenes a alguna deessa, algun acte de purificació.
He estat tot un dia a Barcelona per fer només aquesta foto (i comprar dos discos).