dimarts, 1 de juny de 2010

Setze capítols fan una novel·la



Capítol 1: inici sense concessions, exhibició pura, cap carregador de recanvi.

Capítol 2: píndoles de pa amb tomàquet, dosis de convencions dissimulades.

Capítol 3: fer punts com a escriptor maleït; un senyal de prohibit és una provocació (provoquem provocacions).

Capítol 4: buscar espàrrecs sense deixar el camí: treballada habilitat de cercar als marges.

Capítol 5: un toc salvatge de versemblança: una seqüència Tarantino ben adaptada.

Capítol 6: lapse que li ha quedat curt, i és que fer diàlegs breus cansa.

Capítol 7: nou intermedi bucòlic amb pinzellades d’hiperrealisme convincent.

Capítol 8: fantasmes que treuen el cap perquè se’ls ha esparracat el llençol.

Capítol 9: concessió al record, geografia lírica amb descripció acurada.

Capítol 10: bonic monòleg, exercici d’empatia, falca necessària de bon agrair.

Capítol 11: atac de lucidesa, patacada a la narració, repte imprevist i sobtat.

Capítol 12: dosi potent de monòleg al pil-pil, ben lligat.

Capítol 13: paisatge de foradins, postal interactiva de 360º en totes direccions possibles.

Capítol 14: acció, comencen els desdoblaments, jocs de càmera, adrenalina.

Capítol 15: escena de tensió, lliga fils impossibles però amb convicció.

Capítol 16: l’aprenent del joc es regala vides per continuar la partida.

Capítol 17: ¿protagonista desorientat és el mateix que autor indecís? Ho sembla.

Capítol 18: final perquè s’acaba el llibre; es veu endreçat però millor no mirar sota la catifa.

Resum: molta parafernàlia per vestir la crisi dels 40. O sigui: canvio dona i fills per un amor de joventut no consumat. Si no, em deprimeixo. (Un ex amb barca i pistola, a més d'alcohol i petards, garanteix un xic d'emoció).

Bonus track: li faig una repassada a una adolescent alemanya, no l’hi faig, sí l’hi faig, no l’hi faig... tranquils: al final l’hi faig.

Nota: de molt bon llegir i molt ben concentrat, amb descripcions d'antologia. Quina enveja!