No comparteixo gaire el costum de les celebracions necrològiques.
A aquesta m'hi afegeixo perquè en Jesús escrivia magníficament. Tant de bo jo hagués estat prou bon alumne per haver-lo aprofitat com a mestre. Crec que no vaig estar a l'alçada. Hi ha els seus llibres, però, esperant que algun dia s'esdevingui.
Aquests dies, a més, he descobert la pàgina web que li han dedicat des de la riba del Segre: http://www.jesusmoncada.cat/
Em tornen a la punta dels dits El camí de sirga, El cafè de la Granota, Històries de la mà esquerra, La galeria de les estàtues, Estremida memòria, Calaveres atònites... Impagables lliçons de vida i de literatura.Com el fang del riu, vingut de lluny i reposat durant segles, formant part de la terra que ens aguanta i ens permet el pas. Com l'aire intens, que també aprofita les valls fluvials per anar amunt o avall i omplir-nos els buits alveolars.
Parlar d'en Montcada significa sentir la necessita imperiosa de rellegir-lo. Un dia d'aquests reemprendré el camí de sirga, a veure on em porta ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada