Un piló de dies sense fer cap aportació al bloc, sense ni llegir els blocs que abans llegia a diari. Alguns d'ells, si tenen comptador, ho hauran notat. En Càndid s'ha esfumat.
Era qüestió de deixar que el temps anés fent. I fa, el paio. És inexorable. Segueix el seu ritme prescindint de tot. Vés a saber si algun dia tot plegat fa un pet com una gla, si ell continua impertèrrit. S'han anat escolant els dies de Pradal i demà comença Floreal (any 218), però jo, ni cas.
Hem anat veient el quart minvant fins la lluna nova, i ara ja esmola "el filo de su guadaña" que deia l'Aute, que demà passat és quart creixent, però jo, ni cas.
Tancat dins la clova, gesticulant com un esperitat, però sense donar senyals de vida. I és que dins la clova no es donen senyals de vida, per més que facis. A no ser que l'ou es vagi trencant, que ja podria ser.
Doncs bé, em dono l'alta i intento posar-me al dia. Tinc unes quantes anotacions que volia penjar i reviscolar el Tròpic de Tramuntana i les Músiques Sense les Quals... Tot s'anirà fent.
3 comentaris:
De vegades costa eixir, això ho conec, talment la imatge que has posat.
Bentornat!!!
Gràcies, Novesflors (m'anoto el teu bloc, que no coneixia).
Gràcies, Rosa (això de tancar-se dins l'ou és com anar d'excursió; en principi està previst el tornar, però no sempre se sap quan).
Publica un comentari a l'entrada