dissabte, 24 d’abril de 2010

El teu país


El teu país
és on comproves dins teu mateix el pas del temps
és on resten les traces que t'expliquen
és on viu la gent que tant estimes i algú que no estimes tant
és on creix el que et reconforta i t'alimenta
és on es parla com a tu t'agrada d'entendre
és on cauen abaltits els pensaments que vas tenint
és on escrius o sobre allò que escrius
és on procures tornar quan deixes de ser-hi

El teu país
és el marge on t'atures a descansar
és l'horitzó que escrutes sense cercar res en particular
és el que hi ha a banda i banda del camí que fas
és l'aire que et respira i l'alè que hi tornes
és el que s'il·lumina amb el sol que t'escalfa
és el nom de cada cosa i és cada cosa en ser anomenada
és el que t'ateny faci el que faci

El teu país
ets tu i els teus
és l'ara i l'adès
és l'aquí d'aquí mateix.

Dedicat als participants i assistents en el Cafè Poètic de Sant Pere Pescador

4 comentaris:

Rosa. ha dit...

:-))
Maco, maco, si senyor!!!

Càndid ha dit...

Gràcies, Rosa. La vas sentir en directe el dia mateix de la seva... eh, diguem-ne composició.

Ginesta ha dit...

És preciós aquest poema papa!! Quin artistàs tu!

Càndid ha dit...

Aclarim-nos: l'artistàs és qui sap percebre'l en tota la seva dimensió. Doncs, això: gràcies!