Una és la fumària (Fumaria officinalis). També es coneix com fumdeterra o angelets. Una que prefereix els terrenys calcaris. El nom li ve de la tradició llatina. Segons Plini el seu suc té una olor i provoca un llagrimeig semblants als produïts pel fum. Un dels seus principis actius és la fumarina. S’ha fet servir d’antic en cataplasmes per a malalties de la pell. La seva infusió també és depurativa i diürètica. A un nivell més pràctic, la seva infusió escampada per la casa crida els diners i defuig els mals esperits. I jo, en la inòpia.
L’altra és la veça (Vicia sativa). És enfiladissa i de fruits lleguminosos. És menjar típic dels coloms, tot i que altres animals la defugen pel seu gust. Es cultiva com a planta farratgera o com a adob verd. Se sembra com a pastura de bestiar boví i de cavalls. El seu conreu prové de la cultura romana clàssica, però hi ha evidències del Neolític de formar part de l’alimentació humana.
Les vaig conèixer la setmana passada, una a Besalú i l’altra a Empúries. D’aleshores ençà, me les trobo pertot. I és que només cal conèixer-se per començar a freqüentar i fer amistats de les bones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada