Kenneth Koch, poeta, va intentar demostrar que la força dels poemes no s’amaga exclusivament en la sonoritat de les paraules o del ritme del vers. L’exemple que fa servir era canviar simplement una consonant del primer vers del sonet 18 de Shakespeare. “Shall I compare thee to a summer’s day” esdevé “Shall I compare thee to a summer’s bay”.
Indiferència lateral
¿Et compararé a una badia a l’estiu
un penya-segat carbassa que reneix de les seves aigües cap a l’est
cap a l’oest un pendent de terra vermellosa amb tirabuixons d’oliveres grises
i entremig un arc de roca, després sorra, i després un port petit
quatre cases de pedra d’un blau esvanit i teulats vermells
i ben bé sota d’una parra de fulles grosses una terrassa amb taules i bancs
de les quals un migdia el fum d’una graella daurada
porta una ràfega de nostàlgia al vianant que es mira la badia
des d’un cingle on el camí polsós i serpentejant
condueix cap a un grup desordenat de figueres abocades a l’aigua
(llurs fruits primerencs madurant al sol del juliol)
a l’esquerra de les quals sobre roques planes les xarxes han estat eixugant-se
a la dreta de les quals a la sorra–verda, groga, verda, vermella−quatre llaguts
reposen al llarg de lànguides hores del dia blau
només avarades de nit cap a les clares aigües fosques
a través de les quals els llums atrauen els peixos curiosos
cap a xarxes que interrompen les seves àgils curses
per ser xarbotats a coberta en pilons relliscosos
i a l’albada tornar a casa entre blaus més brillants
la glòria del món que banya les pedres i les fulles de la terra
terra i mar reafirmen les diferències llurs
en un intercanvi tan suau que el vianant creu per un moment
que ha estat sòlidament suspès en una llum acabada de néixer
la felicitat i la justícia de la matinada
ja no somia de continuar la llaurada sobre el fang espès?
Poema extret del llibre que ja us comentava anteriorment: The Best American Poetry 2004.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada