Madrizt per a catalans. Lliçó 0 i 1/4.

No us perdeu el Monasterio de las Descalzas Reales. Potser a l’entrada trobeu un senyor d’una indefinible mitjana edat que us mirarà severament i si li pregunteu alguna cosa us respondrà amb paraules breus i esmolades. Feu el que calgui perquè sigui ell qui us faci de guia durant la visita. Segurament és una de les visites teatralitzades més contundents a què hagi assistit mai. Vaig quedar convençut que l’home havia demanat el seu ingrés al monestir com a monja de clausura i que la negativa papal li va conferir aquest caràcter i dedicació.
Si el visiteu ─i teniu la sort d’ensopegar el guia─ aneu-hi preparats. Això vol dir quatre dades més sobre les Àustries.

Comencem per Juana de Austria (també dita Juana de Castilla). Havia nascut en aquest mateix edifici, quan encara no era monestir. Era filla de Carlos I. Era vídua del príncep Juan Manuel de Portugal. Era germana del rei Felipe II. Era mare del futur rei portuguès don Sebastián. Ella mateixa el va convertir en monestir a mitjans del segle XVI. Tenia el títol de Gobernadora del Reino. La cara de simpatia fa joc amb la del guia que us comentava fa uns moments.

Continuem amb Maria de Austria. Era vídua de l’emperador Maximiliano II de Habsburgo. Aquesta –i la seva filla Margarita– va fer-se’n monja sense deixar de banda la seva faceta política. Per exemple va organitzar tres dies de festa al monestir per tal de convèncer el nou rei Felipe III que no traslladés la cort a Valladolizt. Això era el 1602. L’any següent, havent fracassat en allò de Valladolizt, va morir, i en el seu testament demanava de ser enterrada al monestir i així assegurar-se tres pregàries diàries per la seva ànima pels segles dels segles (mentre el monestir funcionés). A data d’avui, la Maria té a compte més de 445.600 pregàries. Ho teniu malament, catòlics, si voleu batre el seu rècord.

Si voleu ampliar la llista de monges il·lustres per part venèria, podeu investigar Ana Dorotea de Austria, María de la Cruz y Austria, Catalina María de Ester, Margarita de la Cruz (filla de Juan de Austria Chico, neta de Felipe IV), etc. Acabo amb un etcètera perquè en Felipe V (de tan grata memòria per als catalans no cerverins) va dictar un Real Decreto pel qual totes les abadesses de les Descalzas rebien el títol a perpetuïtat de Grande de España.
Doncs això: no us ho perdeu, però aneu-hi confessats.