dimecres, 6 de gener de 2010

Madrizt per a catalans. Lliçó 0.

Una cosa que els castellans no necessiten saber quan visiten Catalunya, però els catalans sí quan visiten Castella, són les diferents dinasties que han donat i donen esplendor a cada ciutat en qüestió, especialment a la capital. És important, perquè és cosa que es dóna per apresa i sabuda des del bressol i, en cas contrari –com el meu, per exemple– pots acabar fet un considerable embolic i fent un trist paper. Amb aquest afany de compartir els estris de supervivència, us en faig cinc cèntims, començant pels anomenats Àustries.

Fernando II de Aragón i Isabel I de Castella: casats el 1460 van governar fins el 1504. Van anar tenint fills i els que no es morien els anaven col·locant en diferents cases reials europees. El Papa Alexandre VI els va atorgar el títol de Católicos per les seves aportacions polítiques a la difusió massiva d’aquesta religió. A la mort de la Isabel va pujar al tron la seva filla Juana la Loca però qui va exercir fou el seu formós marit.




Felipe I el Hermoso: rei consort de Juana I des de 1504 fins a 1506. La seva mort diuen que va trastocar la seva muller a qui adjudicaren un generós sobrenom. En aquesta tesitura, en Ferran, que allà era conegut com Fernando, va ser regent fins el 1516. Mentre no creixia el fill del Felipe i la Juana, encara va haver-hi un regent: el cardenal Cisneros (a Aragó també hi va haver un altre regent, Alonso de Aragón, arquebisbe de Saragossa, però això a Madrizt no els fa ni fred ni calor).




Carlos I (i V d’altres bandes), rei des de 1516 fins a 1556. Acumulava més títols i territoris que vestits el Manneken Pis. Va tenir cinc fills en el matrimoni i cinc més d'extramatrimonials. Es va retirar abans de morir (fet insòlit), abdicant i repartint les possessions entre son germà Fernando (les altres bandes) i son fill Felipe (les Espanyes). Tot seguit es retirà a meditar al monestir de Yuste fins que va morir de paludisme (algun mosquit nascut als estanys que ell mateix va fer construir).





Felipe II és qui trasllada la Cort a Madrid, fins a aquell moment una vila de mides més aviat reduïdes; de fet, no ha estat reconeguda per llei la seva capitalitat fins el 1931, gràcies a la 2a República. Felipe II el Prudente, que li deien. Governant entre 1556 i 1598, aconseguint una bonica doble fama de virtuós (llegenda rosa) i de monstre despòtic (llegenda negra). Abans de posicionar-vos feu per manera de saber quina és la llegenda que preval entre els madrilenys que us acompanyen.





Felipe III el Piadoso, rei des de 1598 fins a 1621. És dels que van instaurar la moda de delegar el govern en persones de confiança, concretament en el duque de Lerma, i després en el duque de Uceda, assolint nivells de corrupció que semblaven impossibles de superar, tot i que després s’han anat superant amb sorprenent facilitat. Va coincidir amb Lope de Vega, Luis de Góngora, i amb allò que en diuen el Siglo de Oro de las Letras Españolas.




Felipe IV el Grande, rei des de 1621 fins a 1665. Va tenir una primera etapa en què mantingué la tradició anterior de deixar que manés algú altre, en aquest cas el conde-duque de Olivares. Després sembla que s’encarregà més o menys personalment i es dedicà a lluitar i a perdre contra els regnes europeus protestants, i contra França, també catòlica però més ambiciosa i espavilada. Total, que el sobrenom al final li va anar una mica gran, pel que es veu.





Carlos II el Hechizado, rei des de 1665 fins al 1700. És el darrer dels Àustries bàsicament a causa del seu lamentable estat físic que incloïa raquitisme, incapacitat intel·lectual i esterilitat. En comptes d’atribuir aquesta problemàtica a la consanguinitat matrimonial dels Àustries, hom va considerar més idoni atribuir-ho a la fetilleria i a la bruixeria diabòlica, que tenia més morbo. Al començament la seva mare Mariana de Áustria va fer de regent quan tothom es plantejava que el rei moriria aviat, donat el seu estat de salut general. Però l'home va anar resistint provocant un problema successori d'abast monumental.

No se us acudeixi visitar Madrizt sense aquestes dades bàsiques. En un proper lliurament parlarem de les filles, germanes, mullers i amants, que també feien i desfeien, però en la zona fosca. Quan hàgiu superat els Àustries ja podrem passar als Borbons i a les Borbones. No sé si resistiré tant de plantejament pedagògic. Ja es veurà. S’admeten sol·licituds de deixar-ho córrer.

4 comentaris:

elur ha dit...

oh! la meva guia madrilenya quan ens passejàvem pel Madrid dels àustries no me'n va parlar de cap i això que és professora... potser hi fa que no sigui monàrquica? li hauré de preguntar. Tantes visites a Madrid i no sabia res de tota aquesta gent! bé sí... a alguns els conec de vista... els meus coneixements bàsics arriben fins al fill de la Loca. I encara perquè vaig llegir una novel·la de la Gioconda Belli.
M'he d'autoflagel·lar? confessar? penedir? perquè tinc la consciència tan tranquil·la que no sé jo si...

Deixant de banda tota aquesta banda, què tal el viatget?

(parlant de reis... la primera visita a la capital, el guia no era la meva estimada amiga sinó un tal Pablo, que ens volia fer passar, a nosaltres, dues catalanes de la ceba, per la Calle Felipe V... evidentment vam fer un 'ruèdu' tremendo per no haver-hi de passar. El tiu, en Pablo, flipava molt.)

Càndid ha dit...

No sé si la teva guia era monàrquica o no, però en tot cas devia ser atípica. Ens fèiem un embolic tan gros amb la reialesa que aquesta entrada del bloc vam considerar que era estrictament indefugible. A mi em passava el mateix de la Loca ençà, i ja veus.
Sobre el càstig que t'has d'inflingir, crec que havent esquivat el carrer del magnànim ja tens bula papal per a tota la vida i part de les que vinguin després, si és el cas.
Em preguntes pel viatget però pensava fer-ho per capítols, així que et demanaré un xic de paciència. Com que m'agrada il·lustrar-ho encara vaig boig amb les fotos.
Sap greu això del gat.
Salut!

elur ha dit...

cap problema, tinc paciència, a més Madrid m'agrada molt i si han de ser posts il·lustrats encara m'agradarà més, més o menys com si hi fos :)

el gat està bé o sigui que...
Gràcies :)

una abraçada!

V. Tobenyas ha dit...

Mira tu que yo siempre había pensado que el Fernando este era rey de Aragon y Catalunya y ahora descubro que ademas de Aragon era rey de: Valencia, Mallorca, Cerdenya y Conde de Barcelona. Que cosas, bien mirado se podría pensar que todos estos sitios conformaban la Catalunya de la época pero .......