El retratista del Nèixonal

A que tots coneixeu el National Geographic (la revista de la sala d’espera dels dentistes de pagament). A que a tots us sona la seva portada més reproduïda (és també la portada d’un llibre amb les millors fotos del NG). A que tots sabeu que es tractava d’una refugiada afgana (i que el fotògraf era americà). A que tots us sembla recordar que en tancar-se el camp de refugiats, disset anys després, el fotògraf va buscar la mateixa persona per tornar-la a fotografiar (i que ho va aconseguir, però amb alguna que altra dificultat; la Caterina Cortès us ho explica al seu bloc). A que sí.

Doncs el fotògraf del que parlem es diu Steve McCurry. I en parlem no pas per la portada del Geographic, sinó perquè dins de Visa Pour l’Image (Perpinyà, fins el proper cap de setmana) n’hi ha una petita però sucosa mostra. Els quatre que hi vam anar aquest cap de setmana passat, vam consensuar-ne una nota molt alta. I és que tot i que el senyor McCurry té un web farcit de centenars d’imatges, perfectament catalogades i accessibles, no és pas el mateix que veure la foto revelada o impressa a una mida adequada i a la que et pots acostar fins un pam o mirar-te-la des d’un metre enrera (si et deixa la gent, és clar).

Pels que encara no heu sortit corrents a agafar el cotxe i cap a Perpinyà, us en faig cinc cèntims addicionals. 1r cèntim: va néixer a Philadelphia el 1950. 2n cèntim: va fer estudis de cinema però va acabant titulant-se en teatre. 3r cèntim: va començar la seva carrera de fotoperiodista a Afganistan, i va anat seguint conflictes d’arreu: Iran, Irak, Cambodja, Filipines, la Guerra del Golf, etc., i segueix. 4t cèntim: el seu retrat més conegut i reconegut és el de la Noia afgana realitzat el 1984 i publicat un any després. 5è cèntim: la seva preferència de l’ús de pel·lícula (diapositiva) en comptes de la fotografia digital l’ha portat a ser el fotògraf que ha fet servir l’últim rodet de Kodachrome de la història, justament enguany.

¿Encara no heu sortit cap a Perpinyà? Doncs, va, encara us diré que la dels pescadors esrilanquesos d'aquí sobre és una altra de les seves fotos arxifamoses, però jo em decanto més per la que us poso a sota de tot. No us diré per què la prefereixo, que després tothom es dedica a la psicoanàlisi amateur. La foto es troba a la seva galeria “llum” que va acompanyada d’una cita d’en Hans Hofmann que ja m’ha fet perdre un parell de minuts de son: “A la natura, la llum crea el color. En fotografia, el color crea la llum.”

¿Encara sou aquí? Va, mireu això a veure si així...

Per cert, aquest missatge espera les severes (i encertades) correccions dels altres expedicionaris de dissabte; per exemple....