dijous, 3 de setembre de 2009

Amb tots vosaltres, la... ¿com es diu?


Foto d'E-Infantes, a Flickr.

Us presento una nova amiga. Es diu Evax Lusitanica. És un nom un pèl ampul·lós, és cert, però a data d’avui encara no té nom d’estar per casa. El que passa és que no sabíem que la teníem d’estar per casa, però a casa nostra. Diu el botànic Joan Font que una planta, si no és útil ni és comestible ni és perillosa, no necessita nom. Però aquesta ara comença a necessitar-ne. Pot ser que no sigui perillosa ni comestible, però podria ser que acabés essent útil.
La senyora Evax viu a la franja que separa Castella-la Manxa d’Andalusia, fins a Extremadura. I d’allà ja se’n va cap al Nord d’Àfrica. Però resulta que hi ha una colònia d’aquesta planta que s’ha atrevit a viatjar cap a Catalunya i s’hi ha establert, des de vés a saber quan. I tot i que és una planta que estima els terrenys silícics, va i s’estableix precisament a tocar de l’imperi calcari. Estem parlant de Vilanera, aquell espai que és i no és del Parc Natural que també és però tampoc no. Aquell que està de rebaixes.
Total que tenim l’Evax agafant-se de bracet de les ruïnes d’un convent i unes quantes necròpolis amb presència fenícia, i d’uns masos fortificats i de dunes i de calç... Quina colla! Però les colles a vegades són útils. I aleshores necessiten nom; un nom d’estar per casa.
I ja que us l’he presentada, us n’he posat un parell de fotos. Per tornar-la a veure així, però al natural, us heu d’esperar la primavera que ve, cap allà al març... Els que l’han trobat pels verals escalencs són els incombustibles de floracatalana. La foto d’aquí sota és d’ells. Us en prometo de pròpies la propera primavera, si és que no se n’han tornat cap a les seves sorres del sud.


Foto de Joan Font, a floracatalana.net.