dilluns, 28 de setembre de 2009

Mal de carretera


Abans d’això de la crisi, anar per les carreteres empordaneses significava veure la proliferació d’urbanitzacions en els pobles i la proliferació de prostitutes entre poble i poble.
Costava d’entendre allò de les urbanitzacions. ¿Tant calia construir? ¿Tot es venia? ¿Tot es venia a gent que hi anava a viure? ¿D’on sortien tanta gent? ¿D’on fugien? ¿O només hi anaven el cap de setmana? ¿O només ho compraven amb la intenció d’invertir diners i potser vendre després més car?
També costava d’entendre allò de la prostitució. ¿Tanta demanda oculta hi havia perquè es fes tanta oferta pública? Per no parlar de la hipocresia particular de cadascú de passar-hi pel costat com si fos gent que hi era voluntàriament, que no tenia res millor a fer, que assumien els riscos d’aquella feina lliurement. I els polítics dient que allò no era una feina i que per tant no es podia legislar ni protegir sanitàriament ni res de res.
Ara, amb la crisi, alguna cosa ha canviat. No tot; la prostitució segueix allà mateix (segurament no les mateixes prostitutes però sí als mateixos trencants i vés a saber si la mateixa clientela). I segueix sense entendre’s.
Però les urbanitzacions s’han alentit, algunes fins i tot sembla que hagin quedat avortades, en stand-by o digueu-li com vulgueu. I no s’entén que no ho haguessin vist venir. O potser als que decidien tant els era, perquè cobraven per decidir i no per l’acompliment del que decidien.
Tanmateix amb la frenada d’aquest tipus de construcció, ha fet la seva irrupció estelar el que s’anomena obra pública. Ai las. Ponts i rotondes i desviaments i quitrans i talussos i camions i maquinàries i àrids i canonades i bastides i vestits fluorescents i retencions i rampes i peralts i vials de color groc i més ponts i més rotondes. I el que em deixo.
I tampoc no s’entén. ¿Cal tot això? ¿Cal escombrar tan matusserament el paisatge? ¿Calen tants desnivells? ¿Calen tants vials encerclant els pobles i els masos? ¿Cal destuir tantes vessanes de conreu? ¿Què en quedarà de l’Empordà? ¿No estarà passant un altre cop allò de la bombolla aquella, que alguns cobraven per decidir i després apaguen el televisor per no saber què diuen als telenotícies de la xusma?
I encara: ¿on es posaran les prostitutes quan acabin tots aquests laberints de formigó?

3 comentaris:

Teresa Bosch ha dit...

Tens tota la raó. A més a més, les obres van més lentes que un cargol...

Santi Borrell ha dit...

gran article, amic de les terres de dalt de casa meva....

magnífica relació obres públiques, prostitució.... i destrucció de la terra.....

és un escàndol... potser la generalíssima catalanistica democràcia ha fet un informe, pregutant, als constructors, el millor paisatge per tanta prostitució pública privada ..

t'haurien de publicar aquests articles als diaris de la reatlitat..... però vaja... sóc del parer... que els diaris de la irrealitat empobreixen la vida de les persones.....

amic càndid....més articles i més explosions de llum es necessiten per dir les coses com són, així de clares.... les persones que parlen molt..... no són gens de clares...

santi b

Càndid ha dit...

Gràcies, Teresa.
Gràcies, Santi.
Pel vostre suport.
Però passo per la carretera de la foto un dia i un altre dia i la cosa segueix igual, o sigui: empitjorant.
I als diaris que tu dius, Santi, sembla que sigui un simple problema d'estructures i pressupostos. ¿I les persones?