¡Això sí que és un canvi!
L'he sentit a la ràdio i m'han vingut ganes d'escoltar-lo amb calma. I aquí el tinc. És el darrer disc d'en Robert Plant, amb una tal Alison Krauss.
Han passat els anys. L'esgargamellament dels zeppelin ha donat pas a un to de locutor de ràdio en un programa de consells personals.
El disc és suau, que crec que és el que toca, amb una mena de country deixat a marinar. Una la canta un, l'altra la canta l'altra, una tots dos perquè no sigui dit, una altra amb una mica de veus ara-tu-ara-jo de fons, fins i tot una en què intervé en Jimmy Page (de compositor).
Deu ser que ara volen reagrupar-se els LedZep. ¡Déu meu! El que fan les peles. Jo crec que podrien tocar amb en Serrat i en Sabina.
La caràtula del disc ens mostra unes fotos en blanc i negre que dissimulen els estralls més físics de l'edat. Una enganxina negra diu que és "one of the best albums of the year". Tinc ganes de creure-m'ho, encara que això signifiqui dir que la resta de discos de l'any són carn d'escombraries (selectives). Me'l vaig escoltant per veure si, de mica en mica...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada