Quan jo anava a estudi això no ho fèiem.
Aquests mesos he estat al cas d'un parell de treballs de recerca. Un sobre el castell de Sant Mori (la Laura) i l'altre sobre el número phi (l'Helena).
I no fa pas tant en Josep-Esteve n'enllestia un treball d'investigació sobre el Casal d'Estiu de Sant Pere Pescador, i la Sara un altre sobre làmpades de paper. I en un altre punt d'aquest bloc parlo del que fa la Ginesta sobre la Comtessa de Molins.
Garratibat estic. De debò. Per la quantitat i qualitat de la feina, i per les oportunitats que la tecnologia ofereix als estudiants i adolescents d'avui dia de presentar uns treballs amb un acabat professional que fins fa poc era inimaginable. De fet, si algú s'ho imaginava era titllat de sonat, quan no de perillós.
Aquests adolescents dels quals n'he vist el treball de prop han presentat un dossier que és un autèntic llibre, amb un tractament del text, de la imatge i de la tipografia, que fan morir d'enveja. Especialment aquells que amb la seva edat fèiem treballets cagamandúrries, amb fulls mecanografiats plens de retocs més o menys evidents, amb poques fotografies mal enganxades i que no acabaven de tenir relació amb el tema, però és que no en trobàvem de millors.
Una enveja insana i infinita. Vull tornar a ser adolescent i així cremar un treball de recerca que vaig presentar sobre "la cerda y su camada" i que estic segur que ningú no es va llegir. Sortosament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada