dimarts, 28 de juny de 2016

No n'hi ha prou amb aprendre a volar (però déu-n'hi-do)

Van explicar les tres primeres pàgines per la tele, en una tertúlia literària. Allà avisaven que l’aire frenètic del començament es mantenia tot al llarg del llibre.

Doncs bé, em vaig llegir aquelles tres primeres pàgines, en què s’explica el dia que la protagonista va aprendre a volar, i vaig tenir dubtes que l’autora nova per a mi fos capaç de mantenir aquell ritme fins a la pàgina 300.
I sí, de sorpresa en sorpresa, d’un personatge a un altre, d’una banda de món a l'altra, l’escriptora, la Stefanie Kremser manté l’embranzida narrativa sense defallir. En algun moment dius: ospa (eufemisme), m’he perdut, qui és aquest?, però tires endavant segur que si no t’havies de perdre ja et trobaràs i, si no, el fet i el personatge s’acumulen a la sala d’espera d’una possible relectura.

Vaja, la lectura és una veritable xuclada. Queda un dubte consistent de com gestionarà l’aparició de la persona que va ensenyar a volar la protagonista, un tema que queda sempre truculentament posposat, però fins i tot he de reconèixer que el gir que ho explica finalment és prou convincent.

I no dic més perquè la temptació de fer referències concretes al guió és forta però imperdonable.

2 comentaris:

sargantana ha dit...


necessito un llibre així per retornar al hàbit de la lectura !!
prenc nota

salutacions !

Càndid ha dit...

Jo crec, Sargantana, que no et decebrà.