dimecres, 15 de juny de 2016

Martins amagats


El primer sant Martí va ser un eremita que va arribar a bisbe. Això era pel segle IV. Té la fama de ser el primer sant catòlic que no va necessitar un martiri per aconseguir-ne el nimbe per sobre del cap.

Segons els llibres això li va valdre una gran devoció. Que se li acabés dedicant l’arc iris i l’admiració indirecta de la sexualitats alternatives ja són faves d’un altre paner. Sense arribar aquí, sorprèn la gran proliferació de temples romànics que se li dediquen a les nostres contrades.

Aquests dies n’he repassat tres de força discrets.
Sant Martí de Dosquers, documentat al XIII (Sancti Martini de Duobus cheriis), i probablement construït al XII. Segons els mapes es troba a la Garrotxa, a tocar tant de l’Alt Empordà com del Pla de l’Estany. És a la vall del Fluvià i forma part del terme municipal de Maià de Montcal.
Sant Martí Sasserres, en canvi, és a la vall del Manol, afluent de la Muga. Forma part del terme municipal de Cabanelles, a l’Alt Empordà. L’actual església és del XII, tot i ser documentada des del IX. Hi ha pintades creus vermelles en honor de sant Jaume i del seu “camí”.
Sant Martí de Queixàs (Sancti Martini de Chexanos), documentada al segle XI, del qual segle se’n conserven l’absis i la nau. També hi trobem la creu de sant Jaume. La ribera de Turbany, que passa pel costat de la població, precisament, desemboca a la riera de Sant Jaume; aigües que van a parar al Fluvià.

No us penseu que s’acaben els santmartins de la zona. Però per a aquesta entrada potser ja n’hi ha prou.