dilluns, 11 de maig de 2015

La utilitat d'escriure apunts

No és ni tan sols una reflexió. (Si se’t moren els teus dos fills potser no hi ha gran cosa a reflexionar. O potser sí.) En tot cas repassa els moments aquells, petits, de cada dia, en què tot sembla reflectir el gran buit, el buit dolorós, el buit que pesa, la càrrega invisible que et deixa clavat al terra, la càrrega que et xucla tota la força.


Els dos fills morts en una guerra que no havia de ser. I el pare que juga a ser digne, amb la dignitat dels que creuen en el destí, sense ni ganes de retreure res a ningú, a no demanar ni demanar-se cap explicació. La dignitat a què hom no és capaç de renunciar. I el destí aliè que es va sargint amb el destí propi. Al capdavall, cansament, absurditat.


Textos breus, certament. I inútils, com diu l’autor. Virgilio Giotti els va escriure des del moment de saber la mort del fill gran fins un any i escaig abans de la seva pròpia mort. Ho va escriure en dialecte triestí, com la major part de la seva obra poètica. El llibre “Apunts inútils” es complementa amb un pròleg i un epíleg i un poema del mateix autor titulat “Als meus fills morts”.



Diu, per exemple: “Hom escriu amb el propòsit de ser verídic i veraç, i després s’adona que sempre ha estat inexacte, sempre infidel a la veritat i, aquí i allà, tot i no voler-ho, fals.” La traducció és de l'Anna Casassas.