T’atures
a la vora del camí,
entre quatre matolls i herbes de marge.
Estàs assedegat però no tens set.
Hi hagué, darrere teu, un monestir
del que en resten parets amb quatre pedres
i entre les pedres, sitges de misteris.
La plana del davant és un hostal
per al reg dels darrers quatre conreus
protegits per barreres de xiprers
que catapulten les ventades del nord.
L’horitzó és parament de quatre peces
que fan un arc calcari i fugitiu
d’història que omple coves i castell.
I per sobre levita el nuvolam
assedegat de l’aigua que tragina,
commogut per l’impuls de la ventada
i delerós de seure al teu costat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada