dimarts, 5 de maig de 2015

La colla dels pinxos

Em refereixo al llibre de la Jennifer Egan, que en català s'ha traduït com El temps és un cabró.


Un llibre més que sorprenent. 


Per la galeria de personatges, que es tornen vells i joves, perpetuant-se entre generacions aparentment contràries.


Per la galeria d'escenaris que van des de safaris a llits d'hospital, tots ells indispensablement escenaris de rock'n'roll.


Per la galeria de situacions que mostren sense ambigüitats els efectes de la vida intensa i alhora la necessitat de viure-la.


Per la galeria de registres que no defuig la infografia, un subjectiu reportatge periodístic o la narració en prime-sego-terça persona.


Per la galeria de temps històrics que van dels records remots al futur que algú contempla com a immediat.


Un gran llibre que, si no és perfecte, deu ser perquè l'autora ho ha treballat deliberadament. 


Posaria la mà al foc que deuen ser les metàfores més vibrants que he llegit darrerament.