Allò que van encarregar a en Patufet tot donant-li un dineret. En Patufet ho podia portar bé perquè el safrà era de les coses més lleugeres que es podien comprar a la botiga. Vaja, que si podia carrossar el dineret també podia amb el sobre de safrà.
El safrà és un condiment i colorant que s'extreu de la flor femenina (els estigmes i els estils) de la planta Crocus sativus. Tampoc podem negligir les propietats medicinals de la planta.
El seu conreu s'està recuperant a Catalunya, especialment a la Conca de Barberà.
Imprescindible en paelles, fideus, guisats i cremes. Valorem què toca avui.
2 comentaris:
El safrà és caríssim!Ara segur que en Patufet, per poc que en comprés, no podria carrossejar el dineret. Amb un bitllet de cinquanta ben plegadet...
L' olor i el gust del safrà són incomparables i cada vegada més inaccessibles.
Tens raó, però pensa que per recollir un sobret de safrà (dels que pot carrossar en Patufet), necessites un piló de safrans florits, els quals no pol·linitaran perquè els robes les eines...
Ha de ser caríssim per necessitat.
Publica un comentari a l'entrada