I ja comencem a tenir dubtes. Trobem unes quantes balsamines diferents referenciades. Però acaabem per concloure que es tracta de la planta que els francesos anomenen no me touche pas.
A casa nostra també la sentirem anomenar Madama (vés per on, deu per ser per allò del no me touche pas) i també Alegria.
Científicament se la coneix com Impatiens, més que res pel seu sistema d'escampar la llavor. Com totes les lleguminoses guarden els fruits en beines que, quan maduren, llancen (no llencen, llancen; és a dir: surten projectades) metres enllà. Amb la balsamina això passa en tocar-la quan és madura. Per això hi ha qui ha tret la conclusió que és un sistema de la planta per dir "no em toquis".
¿Com és que el calendrier republicain la troba tan important si simplement es tracta d'una planta ornamental? Deu ser perquè considera que la decoració també pot tenir un lloc en la vida utilitària de les classes modestes. Vaja, diria.
2 comentaris:
tot te la seva importancia...
Exacte: la decoració utilitària. Mai no anem a dormir sense haver après una cosa nova...
Publica un comentari a l'entrada