Home, d'entrada no sona gaire solemne. Tot i això, podríem parlar llargament del color de les pastanagues, que pel que es veu és una dèria holandesa del segle XVII; o del llarg procés de convertir la pastanaga borda (Daucus carota) tan abundant als nostres marges, en la pastanaga cultivada; i que se'n cultiven 24 milions de tones anuals, que aviat és dit.
I també com la pastanaga borda és coneguda al Regne Unit com la victoriana Agulla de Pit de la Reina Anna. Ai, perdó, que amb la revolució francesa no es poden fer referències a la noblesa.
I també com la pastanaga borda és coneguda al Regne Unit com la victoriana Agulla de Pit de la Reina Anna. Ai, perdó, que amb la revolució francesa no es poden fer referències a la noblesa.
Vaja, visca la varietat (de les pastanagues, per exemple.)
2 comentaris:
clar que si..
la diversitat ens enriqueix, no?
Sí, però la veritat és que costa trobar pastanagues que no siguin la "pastanaga llarga taronja"... ¿On són les altres?
Publica un comentari a l'entrada