Novè dia: dia de la xirivia.
La veritat és que la xirivia ens ve a pèl per tornar a parlar de la pastanaga, o de la carrota, o de totes dues.
Ja veieu que hem començat fent trampa. Carrota i pastanaga són el mateix. El nom de la primera ve del nom llatí recuperat en el nom científic (Carota), en canvi els llatins, que preferien de totes totes la xirivia, l'anomenaven Pastinaca (a la xirivia). I ja tenim l'embolic muntat. O sigui, que la carrota no s'hauria de dir pastanaga, i la xirivia sí.
¿I d'on s'ha tret el seu nom la xirivia? Suposo que ja ho suposeu: d'una altra planta, una que els romans anomenaven Siser i els àrabs Karawiya.
Bé, amb aquest rotllo tinc la mala consciència de no haver fet gaire justícia a la planta. Penseu que allò que feu amb la pastanaga, el salsifí o el nap, també ho podeu fer amb la xirivia. Atenció: em refereixo a receptes de cuina!
2 comentaris:
Jo la poso a l' escudella, però glassejada amb naps negres i pastanagues ( carrotes a l´Alt Empordà, serà pels aires francesos?)queden molt bones.
Quina gana fas venir!
¿Ho poses tot alhora? Em pensava que els naps couen més a poc a poc (a no ser que les tinguessis en fonya!)
Publica un comentari a l'entrada