El dia de lluna nova de gener del 2010 vaig
començar el bloc Tròpic de Tramuntana. La intenció era fer una anotació diària
sobre la natura, res, una petita conversa d’un minut. Una bestiola,
una herbota, una animàlia, un paisatge, un patrimoni natural, un pensament
sobre l’entorn, una observació impensada, allò de natura que encara ens
queda... el que fos. Un cada dia. De tant en tant una cita. De tant en tant una
foto. I anar fent.
En aquella disciplina m’hi ajudava molt la
feina. Una feina tirant cap a silvestre.
Ara les coses han canviat. Estan canviant. No sé si heu sentit
parlar de retallades. O de contenció econòmica. O d’optimització de recursos. O
de rescati’s qui pugui. Doncs a la meva feina també li ha tocat el rebre. Una
llàstima. No només per mi –que també– sinó per la feina en si, i per als usuaris a qui servia.
Bé, l’entrada del bloc no va per aprofundir en
aquesta via. Va per explicar que el Tròpic de Tramuntana desapareix. La meva
nova tasca serà –segur– força més sedentària i no em permetrà sorprendre’m tan
sovint amb els canvis que hi haurà al meu voltant. I no voldria que la cosa es
tornés repetitiva –que potser ja ho començava a ser–, i que hagués de canviar
el títol del bloc: Tòpic de Tramuntana.
Millor que no. Vaja, com que l’últim dia
d’agost era lluna plena, potser és un bon moment per enterrar el Tròpic,
deixar-lo patir un temps de prudent i justa agonia, i anar plegant veles. Tapar els forats pendents i, quan
sigui el moment, retirar-lo de la circulació.
Les noves converses aniran a parar a la
llibreteta de sempre i, qui sap, potser algun dia, hi hagi una nova excusa per
refer el bloc, o un altre de semblant, o un de molt millor, com la natura i l'Empordà es mereixerien.
Això sí: als que l’heu seguit i hi heu fet
comentaris, no sé com agrair-vos-ho, i de debò que ho trobaré a faltar, que us
hi trobaré a faltar, vaja. Però que ja coincidirem per altres vies, segur.
7 comentaris:
Em sap molt de greu, la veritat sigui dita. M´hi trobava molt bé en aquest tròpic, precisament perquè no em semblava gens tòpic.La naturalitat amb què explicaves la natura i la bellesa de les fotos em tenien ben enganxada.
Confio que no te´n desfacis del tot i de tant en tant vagis enviant alguna senyal de vida atramuntanada.
Confio que en Càndid vagi dient la seva, seria massa desgràcia junta que ens retallin els bigotis, el sou, la feina i les ganes.Hem de resistir com sigui!
una abraçada
Gràcies, País.
Ja em sap greu deixar el Tròpic de banda; fins i tot m'havia passat pel cap de fer-lo col·laboratiu, a veure si trobava altres empordanesos i empordaneses que s'animaven i anar comprovant el que em perdia tancat entre parets.
En fi, ja ho veurem, però em sembla que el més honest és anar ajustant la porta, fins que ja sigui tancada del tot.
En tot cas, País, el bloc té un deute enorme amb tu.
Ai Càndid, quina llàstima! El Tròpic ja era un clàssic per a mi. Quan em sentia il·luminat per alguna entrada teva hi deixava comentari. Moltes altres vegades senzillament hi passava en silenci i gaudia de les frases, dels apunts o de les imatges, sempre amb la natura per bandera.
No deixa de ser una pena que un blog tanqui, però segur que serà a fi de bé, com a mínim, per a tu. Molta sort en els viaranys que ens depara aquesta actualitat tan estricta i retallada. Ens en sortirem.
el mes important es que no deixis de veure aquestes coses de la natura que t'envolten (i diria que aixo ja esta garantit)
una abraçada entramuntanada
Porquet: ens en sortirem. Però potser ens hem de plantejar que sortir-nos-en no és arribar a cap final de camí, sinó seguint empenyent cap a on pensem que és el bon camí. El cas és no deixar d'empènyer. Això segur que ho aconseguirem.
Sargantana, la mirada no canvia (espero). El que canvia són les oportunitats de mirar (lamento).
Però seguirem trobant-nos. Quan faci sol i bufi la tramuntana. Les sargantanes i els gorjablancs també coincideixen...
L'he descobert moltt tard, el teu blog, però vaig llegint les entrades anteriors.
Sempre tenim moments de canvi i descansar de la xarxa, és quasi una tasca obligada, però si puc aconsellar-te alguna cosa, jo et recomanaria que no el retirares de la circulació. per als retardats com jo, hi ha moltes coses interessants per a llegir.
Abraçades i molta sort amb la llibreta!!!
De moment el deixarem llanguir. Més endavant, ja veurem. Igual el canvi de ritme de vida no és tan greu.
Gràcies de tota manera, Joana.
Publica un comentari a l'entrada