diumenge, 30 de setembre de 2012

Final d'estiu



El temps ha estat propici. Ha arribat l’hora / dels treballs pacients / amb els penjolls pesants d’una son terrenal. / Ha arribat l’hora / d’oferir sacrificis al déu cenyit de pàmpols / pel sol que ve i se’n va, per l’aigua avara, / per la terra calenta i els minerals secrets / que les arrels anhelen. / Gloriós serà el suc de la tardor imminent. Després de la febrada dels ferments / i el foc obscur de la convalescència, / escalfarà les nits del gran hivern.

Quim EspañolFinal d’estiu


Arriben les pluges i sembla que alguna cosa interior es prepara per fer balanç. Unes poques figues, un tros de formatge i un rajolí de vi ajuden a quadrar la liquidació d’estiu.


A les vinyes ja s’han collit les varietats primeres. D’altres, empeltades, triguen una mica més. Són al caure.


De nit, se m’acut jugar amb la copa de vi i una espelma. Amb vi és més fàcil trobar-hi el bokeh. No caldria ni càmera. Els llums petits i un puntet de llagrimeig fan guspires mòbils de colors als ulls.

Tot seguit hauria de fer el mateix un setrill d’oli, i potser també amb unes engrunes de pa, o amb la transparència d’una bona llesca. Massa feina. Massa tard. M'acabo el vi.


Pa acètic, most cereal, oli de pàmpols, vi d’olives, farina de raïm, oli de blat... Vaig a dormir sentint la pluja.

2 comentaris:

Pais secret ha dit...

Preciós, Càndid.

Càndid ha dit...

Gràcies, País.
Ja veus que fàcil és passar del vi al cereal, i del cereal a la cervesa (en copa alta).

Una abraçada.