Quan un empordanès diu "Quina boira!", em passa el mateix que quan un lleidatà diu "Quina ventada!". No ho puc evitar. Se m'escapa un somriure.
La boira de l'Empordà no deixa de ser una provocació. La humitat es diposita amb un punt d'intranquil·litat, tothora pendent de l'Ull del Portús.
La boira en aquest país és com un joc, un canvi d'escenari, una exposició temporal que no té res a veure amb les sales permanents del museu, una nova perspectiva però sense perspectiva.
Davant meu, sobre la mar planíssima, en un punt indefinit enmig de la boira, els gavians fan els seus cànons matinals. Sembla que com que saben que no els podem veure, s'envalentonen a cantar més fort.
"Tot d'una em sento diluït / a dins d'aquesta fresca nit / que fas, oh boira! al mig del dia. / Tot delirós de llunyania / palp els contorns de l'infinit."
Jaume Agelet - Boira endins
6 comentaris:
L´ull del Portús és l´ull de tramuntana?
Jo quan ensumo la boira em sento cruixir els ossos i me´n recordo de la marequelava... però he de reconèixer que les marines amb boira són precioses.Les fotos parlen.
A Sant Pere així li deien: l'Úll del Portús. I el senyal era força inequívoc.
Les fotos són d'ahir al matí. Material per al Tròpic però ara no és dia a dia sinó a batzegades, quan la feina ho permet.
Salutacions de l'altra banda del cruixir d'ossos.
dons a mi em perdonareu..pero prefereixo la tramuntana
la de les bardes i l'ull del portus..si senyor !!
la boira em posa moixa..m'empipa no veure.hi mes enlla del meu nas
petons als dos
Suposo que és difícil ser empordanès i no estar enamorat de la tramuntana...
Molt bona la referència a les bardes (núvols paràsits dels cims). No havia sentit la paraula per aquests verals. ¿És habitual?
A mi la boira no em du bones sensacions. Serà perquè jo on me l'he trobat més és a muntanya, i allà dalt, rodejat de boira, la veritat és que no fa pas cap mena de gràcia (i ara encara rai que anem amb GPS i històries modernes d'aquestes).
Quan la veiem pujar vessant amunt ja ens pren una intranquil·litat que ens fa mantenir ben atents, junts i caminant en silenci i precaució.
La boira és molt traïdora!
Tens tota la raó, porquet.
Però a l'Empordà és difícil trobar una boira tan espessa com a muntanya, i ens aconformem amb les imatges de platges semientelades, que clamen la tramuntana.
Publica un comentari a l'entrada