Fa uns dies que al cotxe m'acompanya el darrer enregistrament de REM, el Collapse into Now. La veritat és que fins ara no n'havia fet gaire cas.
I després d'escoltar-lo com cal, és a dir, en diferents moments del dia, en diferents estats d'ànim, amb diferents paisatges escolant-se a banda i banda, m'he quedat amb una cançó.
Crec que diu alguna cosa semblant a:
"Caminar de nou.
¿Què m'hauries fet dir
en comptes del que vaig dir?
¿On podia anar?
¿Com podia seguir així?
Excepte per fer el que vaig fer
que no és sinó
caminar de nou.
¿Per què el temps ho regira tot
i m'esborra els vicis
si no és per començar de nou?
¿Tu no ho capgires?
Fa que no poso els peus a terra
qui sap quant de temps.
Digues: torna a caminar.
Caminar de nou.
Temps, temps que no es pot reviure,
no pots rebutjar-ho.
Em vas demanar que em quedés
però alguna cosa ha de canviar.
¿I per què no pots
caminar de nou?"
I si no ho he entès bé, ¿voleu dir que és gaire greu? La importància dels missatges és allò que ens fan fer. Jo ja hi estic d'acord, amb això de "caminar de nou" i que "alguna cosa ha de canviar".
No em digueu que la cançó no és una joia.
4 comentaris:
Doncs sí que m´agrada, si. I això que tot un disc de Rem, de tirada, se´m fa una mica feixuc.
Avui pensava, trepitjant les fulles seques dels plataners de la Mare de Déu de l´Om, quina música li escauria al moment. Aquesta m´hagués anat bé.
Vaja, a més a més li has posat el paisatge pertinent.
Fa que no m'aturo a la Mare de Déu de l'Om...!
Sí, m'ha agradat la cançó.
Sense el teu permís me l´he emportada una estona a casa meva ;-)
Publica un comentari a l'entrada