No sé si recordeu la intersecció de conjunts,
amb els diagrames de Venn.
Si ens ho haguessin explicat amb els diagrames
de Vann els hauríem vist en 3D i ens hauríem adonat que cada conjunt formava
part d’un pla diferent i que, en realitat, no hi havia ni unió ni intersecció
ni res de res.
Aquest llibre de la imatge ens trasllada a
Alaska per explicar-nos justament això. Que allò que semblava un matrimoni
estable, o un amor fraternal, o una amistat incombustible, o una simple i clara
relació entre persones, no és sinó un joc de transparències, però sempre en
plans diferents, en plans personals, en què juguem a aparentar allò que necessitem
veure. És igual que siguis dona o home, ric o pobre, vell o jove, analfabet o
setciències... Res a fer.
I ho explica amb la mateixa majestuositat i
naturalitat amb què descriu el paisatge o la meteorologia o la neteja
industrial dels salmons.
Devastador. Demolidor. Desolador.
Alerta amb els que no voleu arribar a segons
quines conclusions, perquè en Vann resulta força convincent.
(La novel·la es titula Caribou Island, però
els editors locals han pensat que els lectors la confondrien amb Sukkovan
Island i per aquest motiu li han canviat el títol. I sí, sí, el tema del
suïcidi segueix latent i explícit. I sí, si busqueu al Google Earth trobareu tots els espais que s'hi descriuen.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada