diumenge, 11 de desembre de 2011

Oda bucòlica voluntàriament deslocalitzada

Al bell centre del món hi ha un raconet 
que es manté encara estranyament ocult 
on l’aigua de les roques surt al sol, 
i aprofita per regar un bosquerol 
 vetllat per cueretes i pit-roigs, 
abans de fer-se fonedís de nou 
sota falzies, molses i granits, 
deixant les garses campant pel país, 
dissenyant carreteres i vorals.

3 comentaris:

Pais secret ha dit...

Sembla una endevinalla.
En Dalí deia que el centre del món era uns quilòmetres bastant més amunt. Jo prefereixo pensar que és en aquest raconet on dius tu.

Només em faltaria saber si és a la vessant nord o a la sud, per la resta estic ben situada, crec ;-)

La foto és molt maca.

sargantana ha dit...

millor no en donis les coordenades,
pero... redeu!que maco que sona !!

Càndid ha dit...

País, estic convençut que tens l'indret situat. Més aviat diria que es troba a la carena, a l'inici d'una vall que s'obre cap al nord-est.

Sargantana, ja veus que et faig cas i no acabo de donar les coordenades. Així i tot em temo que País Secret se'l coneix massa bé.

En tot cas els racons que serveixen per resituar el centre del món cal que els descobreixi cadascú els seus i els comparteixi en petit comitè -i mai de la vida fer-los públics del tot...