diumenge, 11 de setembre de 2011

Focs ofegats


S’ha acabat la festa de l’Escala dedicada a santa Màxima. Estem parlant, és clar, de santa Màxima màrtir, no confondre-la amb santa Màxima verge, i encara menys amb santa Màxima verge i màrtir.

Pel que es veu, al segle IV, santa Màxima (abans de ser santa) que era una hongaresa (en aquells temps polonesa) casada amb el presbíter sant Montano (abans de ser sant), van ser llançats a l’aigua pels infidels i van morir ofegats.

Les relíquies de santa Màxima resten a l’església parroquial de l’Escala. Havien vingut d’Itàlia i durant la Guerra Civil havien estat enterrades a l’Olivar dels Termes, a Figueres per l’avi Guanter, per tal de protegir-les.

La mort accidental i immediata de l’avi Guanter, ofegat en una gorga del riu Manol, sense que hagués confiat a ningú on eren enterrades exactament, va fer perdre la pista de les relíquies.

Mossèn Salvador Jué, el 1984, equipat amb detector de metalls, localitzà el reliquiari i moltes de les despulles de la santa. Aquell mateix any van aparèixer noves relíquies que van ser lliurades “anònimament i sota secret de confessió” (una combinació estranya de conceptes, a no ser que es refereixi a persones i lliuraments diferents).

Els focs en honor de santa Màxima, o en honor de la Festa Major, o en honor dels visitants que per aquests dies revifen la part antiga del municipi, o en honor de la Diada, o de la Resolució del TSJC, o de les modificacions de la Constitució, o simplement a la crisi Maxima, han sentenciat aquesta nit que hem de començar a donar l’estiu per enllestit i canviar de xip.

Vinga, quatre fotos dels focs, arbres de colors efímers, reflectits -o també ofegats- a l'aigua.