S’ha acabat la festa de l’Escala dedicada a
santa Màxima. Estem parlant, és clar, de santa Màxima màrtir, no confondre-la
amb santa Màxima verge, i encara menys amb santa Màxima verge i màrtir.
Pel que es veu, al segle IV, santa Màxima
(abans de ser santa) que era una hongaresa (en aquells temps polonesa) casada
amb el presbíter sant Montano (abans de ser sant), van ser llançats a l’aigua
pels infidels i van morir ofegats.
Les relíquies de santa Màxima resten a l’església
parroquial de l’Escala. Havien vingut d’Itàlia i durant la Guerra Civil havien
estat enterrades a l’Olivar dels Termes, a Figueres per l’avi Guanter, per tal
de protegir-les.
La mort accidental i immediata de l’avi
Guanter, ofegat en una gorga del riu Manol, sense que hagués confiat a ningú on
eren enterrades exactament, va fer perdre la pista de les relíquies.
Mossèn Salvador Jué, el 1984, equipat amb
detector de metalls, localitzà el reliquiari i moltes de les despulles de la
santa. Aquell mateix any van aparèixer noves relíquies que van ser lliurades “anònimament
i sota secret de confessió” (una combinació estranya de conceptes, a no ser que
es refereixi a persones i lliuraments diferents).
Els focs en honor de santa Màxima, o en honor
de la Festa Major, o en honor dels visitants que per aquests dies revifen la
part antiga del municipi, o en honor de la Diada, o de la Resolució del TSJC, o
de les modificacions de la Constitució, o simplement a la crisi Maxima, han sentenciat aquesta nit que
hem de començar a donar l’estiu per enllestit i canviar de xip.
Vinga, quatre fotos dels focs, arbres de colors efímers, reflectits -o també ofegats- a l'aigua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada