dilluns, 5 de setembre de 2011

Fer ninots amb gargots


Suposo que no és greu que confessi que he llegit articles de diari pel simple fet que anaven acompanyats d’un dibuixet que m’havia cridat l’atenció.

O fins i tot, que gràcies a un dibuixet havia acabat entenent de debò segons quina notícia de mal engolir (política, economia...)

En alguna època obria els diaris per la pàgina que sabia que hi havia l’acudit. I que era a través de l’acudit que capia el veritable editorial de la publicació.

Hi penso i em van sortint els exemples, així, a carrera feta.

Ara pots seguir l’obra d’alguns ninotaires a través de blocs sense necessitat d’empassar-te la resta del diari, tot i que moltes vegades continua essent un bon motiu per comprar-lo i llegir-lo.

Una de les darreres descobertes és Eneko, que publica en els diaris gratuïts que et donen a l’entrada del metro. Problema. A l’Escala encara no n’hi ha, de metro. I quan vaig a Barcelona, vaig a preu fet i amb el cap prou ple com per agafar un diari per després deixar-lo al seient del vagó.

Ara bé, Eneko m’ha robat el cor. I m’ha cridat l’atenció sobre el diari 20 minutos. I seguint aquesta via, he arribat a un article sobre un anterior ninotaire de la mateixa revista. I així he conegut el Listo.

A la xarxa passa que qualsevol fil es pot tornar inacabable. No n’és la intenció del missatge. Però sí aprofitar l’oportunitat de penjar un parell de dibuixos d’Eneko (http://blogs.20minutos.es/eneko/), un parell més d’El Listo (http://listocomics.com/) i l’article d’aquest darrer que m’ha semblat d’allò més, com si fos una tira còmica però sense dibuixos (http://listocomics.com/el-ano-que-trabaje-para-20-minutos/).

I vinga, anar buscant i donant voltes, que si el món és rodó deu ser per alguna cosa.