La Gran Germandat

Foto: Peter Funch

Diuen que el segle XXI serà el segle de les dones. Fins fa poc jo també ho creia. Ara no. Ara veig clar que el segle XXI serà el dels fumadors.

Passant per qualsevol carrer se’ls i se les pot veure en grup. A la porta d’un bar, d’unes oficines, d’un centre comercial. Fent conxorxa dissimuladament, mirant al seu voltant amb un toc de desconfiança i d’impertinència. Van establint lligams que acabaran sent familiars, laborals, polítics, tribals.

D’aquestes cigarretes compartides naixeran les noves associacions, empreses, projectes, sinergies. S’està engendrant la gran germandat del tabac.

D’aquí a quatre dies es formarà un cos policial especialitzat a detectar aquests grups de fumadors i a empaitar-los amb l’enyorat i retrobat “¡Dispérsense, disuélvanse!”. I algun cop de porra, que sempre és alliçonador.

Jo no fumo, i m’ho estic replantejant seriosament. Perquè no m'ho voldria perdre. Perquè no fumar serà la gran exclusió, l’alienació definitiva. Clar que no sé empassar-me el fum. No sé si sabré dissimular en públic. Si més no aconseguiré tenir les dents de color que certificaran la meva pertinença a la nova elit.

I mentre m’ho vaig pensant, aprofito per reclamar una marca de tabac indígena, amb cigarretes que facin fums quatribarrats i que convidin a conxorxes independentistes. Tant de fum blanc em posa neguitós.