Come una volta

No està bé fer servir el bloc per promocionar marques comercials.

I encara menys quan són franquícies.

I encara menys quan són estrangeres.

Però acabo de tornar d’un viatge al país dels tòpics i entre pizzes i pastes he fet (m’han fet fer) un descobriment espaterrant (i alarmant).

Jo sóc dels que els vespres d’estiu surten a l’Escala a fer un gelat. Podríem dir que a l’Escala hi ha un bon ventall de comerços dedicats als gelats italians. Pago preus desproporcionats fent veure que sóc un turista que seu al passeig a prendre’s la seva porció estiuenca.

¿I ara què faré?

Ara que sí que era un turista de debò, i per un preu irrisori (comparat amb l’Escala) sí m’han donat un gelat de debò, de debò i boníssim. Servit i tractat (sí, sí, el gelat) de maneres per mi inèdites. Quatre nits hem anat al mateix indret a prendre el mateix gelat, com per comprovar que sí, que era veritat.

I tornant a casa, fer les comprovacions compartibles (a la xarxa, evidentment).

Per saber que GROM (il gelato come una volta) va obrir la primera gelateria el maig del 2003 i que a hores d’ara en té per bona part d’Itàlia, a més de Malibú, Nova York, París i Tòquio. Molt de rotllo sobre la seva filosofia del gelat però també un munt de gent que fa comentaris entusiastes com aquest mateix que esteu llegint.

Després de tastar-ho, proposo que la propera franquícia l’obrin a Pequín, o sigui a la placeta de Pequín (a l’Escala), que és al costat de casa.

Si en teniu l’oportunitat, per aquests mons de déu, feu-me cas una vegada a la vida.