Terrastre - Maríntim

¿Tenir raó és tenir sort?

¿Tenir sort és tenir raó?

Bé sembla que els que hem estat defensant Vilanera amb la raó també hem tingut sort. Volíem que el paratge de Vilanera, a l’Escala, es mantingués dins del projecte de Parc Natural del Montgrí, Medes i Baix Ter, i tot i que semblava que la cosa anava de mal borràs, finalment el govern ens dóna la raó, tant pel que fa al Parc com pel que fa a Vilanera. De raó en tenim i en teníem. De fet, és l’únic que hem pogut fer servir en la nostra campanya.

Suposant que sí, que finalment hàgim tingut sort... ¿Què ha passat? Aneu a saber. El Fòrum va participar en la compareixença parlamentària defensant el que considerava raonable. Després, o durant, o abans, o al marge, tot deu ser cosa de polítics i polítiques. Podem imaginar-nos quins pactes, concessions, intercanvis, revenges, promeses, aliances i acords s’han lligat perquè acabéssim tenint sort.

Bé, suposo que és normal. En el fons, la nostra cràcia és només una demo.

Però estic content. Molt. Tant que m’ha semblat oportú celebrar-ho. Ho he fet llegint un llibre. Un llibre d’un autor. Tots dos els he conegut amb la història de Vilanera. El llibre es titula Maríntim. L’autor es diu Carles Duarte. No els coneixia. Ara sí, gràcies a Vilanera.

Maríntim. Un recull ple de referències al mar, lògicament, però també a Empúries, a l’Escala, i a Vilanera, fins i tot. Descripcions amb serrells intencionadament sense lligar. Un pont lleu des del paisatge cap a un mateix. Una paret de mots entre la boira del llenguatge. Versos vius. Versos viscuts. Polits però no arremolinats.

            “El mar és un mirall en moviment

            i cap imatge no és sinó un vague ressò

            que s’esvaneix.”

            “Mar infinit,

    Pluja de llum d’estrelles.”

    “Aquest present ja ha succeït.”

Maríntim és un nom ben trobat.

Terrastre és més matusser, però vés a saber, igual un dia d’aquests m’hi poso. Per Vilanera.