Ahir, divendres a la nit, vaig anar al cine club a Torroella. Presentaven la pel·lícula O ano em que meus pais saíram de férias (L'any que els meus pares se'n van anar de vacances). Al Brasil del 1970, sota una devastadora dictadura política que comportà un nombre indeterminat de víctimes, se celebra el Mundial de futbol i el Brasil surt guanyador. La política perd pes i importància, fins i tot en el cas dels afectats directes, davant del sentiment nacional de glòria futbolística. I és que el futbol és el futbol.
Avui, dissabte, hi ha un partit que també és decisiu a nivell nacional, allò que en diuen un derbi. Un dels equips és el paradigma del sentiment nacionalista; l'altre, simplement es diu Español. L'acte s'aprofitarà per a promoure un altre acte emotivament popular i que tindrà lloc demà: la Marató.
Curiosament demà, diumenge, també hi ha un seguit de referèndums a un piló de localitats del país. Hi ha qui comenta que si el president i l'entrenador de l'Español es diguessin Laporta i Guardiola, i si els del Barcelona es diguessin Sánchez Llibre i Pocchettino, segurament no se celebrarien les consultes populars. Qui diu això deu pensar que els èxits futbolístics de persones que s'han significat políticament en un sentit avalen iniciatives com les de demà. I és que el futbol és el futbol.
Potser els que diuen això, exageren.
Ara bé, la pel·lícula és altament recomanable.
I anar a votar també.
Jo no podré. Algun dia us confessaré que visc a l'Escala.
6 comentaris:
Una servidora serà presidenta de mesa d'1 a 4 de la tarda, a les 4 votaré. Espero que vingui molta gent a votar, tot i que coneixent com conec el poble no sabria pas què pensar.
Jo dic Sí.
La peli no la conec de res, intentaré trobar-la i mirar-la.
Demà arriba el fred i la neu al Pirineu... comença, per fi, l'espectacle?
Petons!
Quina sort, Neus!
¿Pots posar en el teu vot que m'hi solidaritzo?
Pel que fa al temps, si la setmana que ve no ve com diuen que ve, no sé què haurem de fer...
Visca les estacions!!!!
Al final he votat aquest matí i m'he estat a la mesa fins les 5. Estic emocionada, no em pensava pas que al meu poble hi hagués el moviment que hi ha hagut.
No he posat res més a la butlleta que un sí, una altra cosa no hauria valgut!!! però ara, quan hi torni faré un vot mental de part teva ;)
Salut i fred i aigua!!!
(si cal li encendré espelmnes a Tutatis!)
Enhorabona pel vot!
Ja és l'òstia això d'haver de reinvindicar el propi país, el temps, la pluja...!
Mira, tu, jo vaig ser-hi al cinema de Torroella el mateix dia que tu hi eres...a mí també em va agradar força la peli, i jo també vaig ser-hi a una mesa electoral l'endemà, i també vaig votar sí.I...
Doncs, Tatay...
Jo que em queixava de l'Escala, ja s'ha començat a moure la cosa i sembla que l'any que ve podrem votar.
Mai no és tard...
Publica un comentari a l'entrada