dimarts, 20 d’octubre de 2009

Agorafília agorafòbica


Doncs, sí; m’he deixar arrossegar fins al cinema a veure la pel·lícula de moda.
És una pel·lícula absolutament irreverent, pura heretgia.
I és plena d’autèntiques bestieses inconsistents sense cap altra intenció que atemptar contra les Sagrades Ensenyances:
-que les religions, fins i tot l’Única Veritable, són coses d’ignorants;
-que alguns Màrtirs i Sants reconeguts per tots els creients no eren altra cosa que uns energúmens;
-que la persona més intel·ligent d’Alexandria al segle IV era ¡una dona!;
-que la terra és rodona i que gira al voltant del sol;
-que la filosofia té dignitat, com si no fos res més que una manera de perdre el temps o d’entabanar la gent i allunyar-la del bon camí;
-que tots els goveranants o són uns xitxarel·los o uns despietats.

Com podeu imaginar-vos vaig sortir indignat del cinema davant un cúmul tal d’obscenitats i provocacions. El seu missatge pot fer molt de mal en esperits poc formats i crèduls.
Caldria prendre mesures contra la pel·lícula i els seus autors. D’entrada tots els espectadors que hi han assistit voluntàriament –jo no, que hi he anat obligat– haurien de córrer a confessar-se.