dilluns, 8 de juny de 2009

Jocs de cartes


D’A a X (From A to X. A Story in Letters) d’en John Berger.

El que és ordinari i senzill s’escapa del control dels poderosos, per això esdevé l’arma de l’insurgent. L'A escriu anotacions esparses del seu dia a dia en llibertat i les envia al seu company, en X, empresonat. Aquest guarda les cartes i hi fa altres anotacions sobre el món exterior, suposadament lliure. Els actes quotidians, intrascendents, i els fets més rellevants s’acaren, no arriben a jugar, simplement es miren incrèduls, una mica atònits, indecisos.
¿A què juga en Berger? Qui assenyala els contrastos ocults (millor dit, ocultats) no se’l podrà considerar còmplice. Altra cosa és els que callem i fem veure que tenim un gra de sorra a l'ull. Aquest potser és el seu joc.
El ritme narratiu no és res de l’altre món. Tal vegada tampoc no cal.

¿Us agraden les cites? Doncs us n’adjunto algunes per a la vostra col•lecció:

No hi ha cap altre home com tu. Tot està fet del mateix material i a tothom el munten de manera diferent.”

“El passat és l’única cosa que no ens empresona, amb el passat podem fer ben bé el que ens vingui de gust. El que no podem fer és canviar-ne les conseqüències.”

“ De nit el temps és molt més amable, no s’espera que passi res, de nit no caduca res.”

“La solució: el llenguatge nocturn dels pobres. D’aquesta manera es poden transmetre i mantenir algunes veritats.”

“El que mès admirava (…) era la seva capacitat per convèncer la gent per ser francs amb ells mateixos, perquè, quan això passa, compten amb l’avantatge de la sorpresa, un avantatge tàcit incomporable en qualsevol insurrecció.”

El que ens espanta són les coses insignificants. Les coses abismals, les que poden matar-nos, ens fan tornar valents.”

“El coratge espontani apareix quan s’és jove. El que apareix amb l’edat és la resistència, el regal cruel que ens fan els anys.”

“Quan no hi ha gaire més, les paraules compten.”

“Faig broma! Quan esperes, és la millor manera de fer passar l’estona (…). Les bromes fan ensopegar el temps.”

L’infern se’l van inventar els rics; el que volien era desviar l’atenció dels pobres de les seves desgràcies diàries.”

Tots els usurpadors s’esforcen al màxim per fer-nos oblidar que tot just acaben d’arribar.”

Els rics es dediquen a construir murs: murs de formigó, de vigilància electrònica, de bombardejos de míssils, de camps de mines, de fronteres armades, de desinformació als mitjans de comunicació i, finalment, el mur dels diners, que separa l’especulació financera de la producció.”

El cansament espera i és com l’òxid. Rosega les voluntats més fèrries, converteix en pols vermella les esperances més fervents, ens mina l’energia.”

No sé si entre els comentaris i les cites ja sabeu de què pot anar i us n’han vingut ganes. Jo us el recomano. Sense ser un llibre literàriament excel•lent, sort que te’n trobes algun d’aquests de tant en tant. A esperar la següent traducció d’en Berger.

Cap comentari: