dimecres, 17 de juny del 2009

El palau dels corrents d'aire és Vilanera

Us suposo assabentats que la corona sueca –la institució, no la moneda– ha convocat concurs d’idees per a la continuació de la saga Millennium. La cosa dóna i ni els suecs poden permetre’s no lluitar contra la crisi.
Un servidor s’hi presenta amb el següent argument (a veure què us sembla).
En Mikael Blomksvist es desplaça a Sant Pere Pescador per tal d’investigar què hi ha de cert en les propostes i contrapropostes d’ampliació dels Aiguamolls Fluvià amunt. Ell no ho sap, però resulta que la Lisbeth Salander s’ha amagat a Vilanera seguint una pista sobre els camps de golf a l’Empordà (és sabuda la seva afició a fer servir els pals de golf per a altres menesters). Separats tots dos, però alhora, descobreixen una inquietant relació entre la prostitució de carretera i un pla de la Conselleria de Medi Ambient de convertir tots els marges de carretera en espais protegits. Quan es filtra a la premsa sueca que un licor fet amb borró de les dunes d'Empúries és especialment indicat per als problemes coronaris -fins al punt que es considera que hagués salvat en Stieg Larsson del seu atac de cor- es produeixen un seguit de crims tan elevat al corredor ecològic entre el PN del Montgrí i el PN dels Aiguamolls, que la Policia Local és rellevada de la feixuga tasca de posar multes d’aparcament en el total dels dotze aparcaments de l’Escala, i decidiexen començar a investigar. No troben cap culpable però sí noves restes arqueològiques pertot on cerquen restes dels cadàvers, especialment a les obres d’urgència del passeig marítim. I a més a més: ¿Quin és el misteri del nou tatuatge en forma de pegàs que té la Lisbeth al front, ben amagat pel serrellet que li han posat a la pel·lícula? ¿No es tracta d'un dracma emporità incrustat?
Penso que amb això ja en tinc per les 53 primeres pàgines. Ara estic buscant contingut per a les 687 pàgines restants.


O sigui, que el dijous quan us compreu el Millenium III no us penseu que tot acaba al darrer full. No, gràcies a novel·listes frutrats com un servidor, la cosa continuarà.

2 comentaris:

Teresa Bosch ha dit...

Jo crec que tens moltes possibilitats de guanyar aquest concurs. En fi, que si el publiques, jo compro el llibre.

Rellegint tot el teu post, se m'acut que la realitat sempre supera la ficció.

Càndid ha dit...

Gràcies per la intenció de compra. Crec que no cal que comencis a estalviar de moment.
Pel que fa als jocs entre realitat i ficció crec que -dissortadament- tens tota la raó del món.
En fi, aprofito per felicitar-te pels haikús que segueixo puntualment.
Salut!