Hi ha dos llibres de Jean-Marie Gustave Le Clézio publicats en català: L'africà i La música de la fam. Ara només falta la publicació del 94% d'obra restant (a data d'avui).
D'aquests dos que us deia n'he llegit un, L'africà, i, tot i que darrerament faig molts missatges sobre llibres, no puc estar-me'n de comentar-vos-el.
"És escrivint-ho quan ho comprenc, ara."
Hi ha un moment -i no quan ho triem- que ens podem posar en la pell i les sensacions d'algú altre, i aleshores entenem el què i el com, i canviem radicalment la manera com sempre hem percebut i jutjat aquella persona. Quan això passa amb el propi pare i se'n sap fer un relat emotiu, ric i precís, tenim un llibre fantàstic com aquest.
Un pare turmentat en un continent espoliat. I un fill que, tota una vida després, quan recomposa el puzzle d'aquella història, s'adona que també s'ha recomposat ell mateix. Una Àfrica i un pare que té molt més endins del que gosava sospitar.
Un relat curt i amanit amb poques fotografies (com la d'aquí sota).
Si algú decideix no llegir-lo, estic disposat a intentar-ho entendre. D'aquí uns anys, però.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada