En una diada com avui us trobareu que us regalen llibres pdf i roses virutals. Doncs no, no hi ha dret. Ho sentim pels arbres però volem llibres impresos en paper. Ho sentim per la coherència però volem flors d'hivernacle. I ho sentim per les nostres butxaques, però el que és, és.
I encara diria més. Reivindico una flor per als homes (siguin del sexe que siguin). Estic pensant concretament en el lliri. Símbol de la veritat, de la saviesa i del valor, d'ençà de les Croades d'en Lluís VII (aquell que féu que la flor canviés de nom de Flor de Lluís a flor de llis). Veritat, saviesa, valor... ¿podeu trobar atributs més masculins que aquests? Deixeu-me il·lustrar-ho una mica.
Roses vermelles per a elles, lliris de qualsevol color per a ells, i llibres per a tots. Cada sant Jordi.
Un moment! ¿I per què no fem una festa lectiva nacional cada setmana? Segur que trobaríem noms de sants i de santes que pràcticament ja s'han perdut en l'oblit i seria una manera de revitalitzar-ne la seva importància i vés a saber si no el seu ús. Santa Balbina, per exemple. Sant Onofre, per no anar més lluny. ¿No es mereixen que es regalin flors i llibres en honor seu? Segur que llibreries i floristeries hi estarien d'acord. I segur que el Vaticà també (hi hauria més gent que faria cas del seu santoral perquè a hores d'ara...). No sé què n'opinarien els no cristians. Jo mateix, tot i ser agnòstic, hi estaria d'acord a fer un esforç per a remuntar l'economia del país...
Pensem-hi. De moment, però, m'aconformo a insistir en la meva reinvindicació primera i bàsica: els homes, a més de llibres, volem flors per sant Jordi. ¿Que no ens ho mereixem?
I encara diria més. Reivindico una flor per als homes (siguin del sexe que siguin). Estic pensant concretament en el lliri. Símbol de la veritat, de la saviesa i del valor, d'ençà de les Croades d'en Lluís VII (aquell que féu que la flor canviés de nom de Flor de Lluís a flor de llis). Veritat, saviesa, valor... ¿podeu trobar atributs més masculins que aquests? Deixeu-me il·lustrar-ho una mica.
Roses vermelles per a elles, lliris de qualsevol color per a ells, i llibres per a tots. Cada sant Jordi.
Un moment! ¿I per què no fem una festa lectiva nacional cada setmana? Segur que trobaríem noms de sants i de santes que pràcticament ja s'han perdut en l'oblit i seria una manera de revitalitzar-ne la seva importància i vés a saber si no el seu ús. Santa Balbina, per exemple. Sant Onofre, per no anar més lluny. ¿No es mereixen que es regalin flors i llibres en honor seu? Segur que llibreries i floristeries hi estarien d'acord. I segur que el Vaticà també (hi hauria més gent que faria cas del seu santoral perquè a hores d'ara...). No sé què n'opinarien els no cristians. Jo mateix, tot i ser agnòstic, hi estaria d'acord a fer un esforç per a remuntar l'economia del país...
Pensem-hi. De moment, però, m'aconformo a insistir en la meva reinvindicació primera i bàsica: els homes, a més de llibres, volem flors per sant Jordi. ¿Que no ens ho mereixem?
5 comentaris:
sí, sí!!!
ens mereixem roses, llunes,
cases, rius, mars, ponts,
llavors, cabres, muntanyes
i somnis d'amor.
endavant!
santi borrell
A mes, aqui hi ha una altra cosa. Qui no s'ha trobat a l'oficina o a la feina aquest mati amb 1rosa x a cada companya??? ...i jo em pregunto, i el meu llibre? Discriminacio positiva:) pero que segueixi.
Bona diada!
ostres!!
que reinvidicatiu t'has llevat avui....jajjaja
val...val.....en prenem nota per l'any vinent
aviam...candit: lliri i llibre
ja esta...val?
de mentres..un peto.
a10
¿Que potser insinueu que quan la discriminació és a favor de la dona és positiva, i quan és a favor de l'home és negativa? Ui, ui, ui (però hi estic d'acord, que consti; jo també vull el meu llibre, el meu lliri i les meves cabres i muntanyes...!!)
Salut
Sargantana, espero frisós el Sant Jordi de l'any que ve. A veure què serà.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada